Desesperanza.

Alexandra se posó en el ventanal del décimo piso de uno de los edificios más sofisticados de la ciudad. No era su valentía lo que le había llevado a ello, ni a que sus piernas colgaran, inertes, por encima de miles de ciudadanos hipnotizados por el tic-tac de sus vidas.

Alexandra se que quedó suspendida, ensimismada. Había llegado al punto de su vida en que se preguntaba si le quedaba vagamente un atisbo de esperanza. Si la esperanza era lo último que se perdía, la suya estaba en el límite. A punto de desbravarse como el gas de una botella de cava olvidada en alguna mesa la noche de San Juan. Observaba delante de sí dos postes de electricidad sosteniendo unos cables de alta tensión. Los que, a su vez, sostenían dos palomas. Parecía que hicieran equilibrios. Le sorprendió el símil. ¿Es que no era eso sino, lo que había estado haciendo constantemente, intentar mantener el equilibrio?
Lo había hecho, sin duda con dificultad. ¿Y… cuál era el resultado?
Un vacío como respuesta era lo único que su mente osaba responder.
Ira, tristeza, desilusión es lo que sentía.

Un món de cada color.

Any 2169. La tecnologia és la ciència que més ha avançat. Les persones ja no depenen de la realitat. Han deixat d’estar subjectes a les desavantatges de la realitat. Ja no s’han d’afrontar a una realitat desagradable, només al gust d’uns pocs. Els govern, amb associació de la multinacional número 1 en tecnologia Worldpower inc. Han creat un micro xip que conjuntament amb unes lentilles òptic-biòniques adapten la realitat al gust de l'ésser humà que les porta. El micro xip s’implanta a una part molt específica del lòbul temporal. Té uns petits filaments que conecten amb l’altre extrem del micro xip. Aquesta part s’introdueix a una zona molt concreta de l’hemisferi dret del cervell. La part que controla les emocions. Gràcies a l’evolució d’aquesta ciència s’ha pogut detectar els electrons que condueixen l’electricitat al servei amb els impulsos relacionats amb els gustos. Les associacions: agradable-desagradable, plaer-displaer, accepatació-rebuig…

Les autoritats adverteixen als ciutadans la falta de proves concluents que demostrin la inoqüitat d’aquest sistema. Però, molt millor del previst, l’èxit d’aquest sistema -ja implantat arreu del món- ha superat amb diferència la demanda prevista per les autoritats.

En un món on cadascú triaria la seva pròpia “realitat”…