Perdona per no haver-me quedat amb tu. No sé exactament quin motiu pot haver-hi hagut per a això. Només la inèrcia sembla haver estat el motor de la meva vida fins ara i encara la governa quan no deu. Al seu antull. Però ella no té la culpa d'això. Jo la vaig convidar, i ara no se'n vol anar. És una part de mi que no marxarà sense més, no sense que li hagi donat un altre paper o no quedi espai per a ella. Vull que sàpigues que em fa mal enormement haver-te abandonat allà, però que estimo haver-te conegut i estic desitjant retrobar-me amb tu.
Quan aquesta tarda de pluja m'he despertat i no responies a la meva trucada, el cor se m'ha buidat per omplir-se de por i incertesa. La culpa s'ha apoderat d'aquest moment. Fins que has aparegut i m'has avisat que ja eres disponible per a mi. En aquest moment, havia deixat de ploure i el sol regnava, també, al meu cor.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
